Heu vist quin goig fa l’ametller florit del pati dels petits, cobrint la terra amb els pètals blancs que el vent fa caure? Els que tenim el privilegi d’entrar cada dia també podem veure les boniques plantes i flors que hi ha a les jardineres. I l’hort que espero impacient que comenci a omplir-se de verdures. Trobo que és una sort que els nostres petits i petites puguin créixer en aquest entorn.
Però qui admira una flor només quan està florida no admira la flor. Hi ha tota una part invisible que no es gaudeix si no es coneix. I això és el que vam fer moltes famílies diumenge passat, formar part de l’invisible.
En arribar nosaltres ja hi havia varis pares i mares amb els seus fills i filles que ens van acollir de seguida. I ens van donar feina a fer. Arrancar les males herbes, treure la lavanda d’un lloc per posar-la a un altre, ajuntar les farigoles en una sola jardinera, excavar la terra per treure les arrels profundes i fer lloc a plantes noves. I tot sense oblidar la part estètica per tal que tot llueixi. I els nens i nenes col·laborant i embrutant-se les mans de terra, o passant de nosaltres per jugar corrents pels patis. Després evidentment tocava recollir i fer-se la foto de grup.
Érem tants que em va semblar que feia poca cosa i em vaig quedar amb ganes de fer-ne més. Però espero que a la pròxima encara siguem més. Quants més siguem més riurem, més aviat acabarem i més temps tindrem per fer el pica-pica tan magnífic com el que vam fer, menjant el pernil guanyat pels dinosaures farigolins a la rua de carnaval. Conversant els uns amb els altres, jugant amb la mainada.
M’encanta poder entrar a l’escola amb el meu fill.
Jordà, pare d’en Saül de P3.
1 comment. Leave new
Volem veure mes fotos d’aquesta gran feina.